La datafília no és quelcom de nerds. És la passió per buscar, analitzar i compartir #dades per tal d’entendre millor la realitat del món. És una cosa a l’abast de qualsevol que s’ho proposi. He creat aquest #podcast perquè sóc un enamorat de descobrir dades que avalen hipòtesis, i dades que refuten falses veritats. Quan escolto afirmacions sobre el món que fan olor de vaguetat, de prejudici, d’ignorància, de propaganda o de mite, intento buscar fonts d’informació que aportin llum sobre l’assumpte. Les dades no són només números, també les dates són dades, els fets històrics, les hipòtesis comprovades però sobretot les refutades. Tot allò que ens aporti coneixement CONTRASTABLE és una dada interessant. Acompanya’m en aquest viatge. Pretenc publicar petites càpsules informatives (d’1-5 minuts) compartint dades impactants que considero que la gent hauria de conèixer: sobre #demografia, #economia, #ciència, #sociologia, #geografia, #educació, etc. Vaja, allò que tota la vida hem anomenat “cultural general”. Qualsevol comentari que em facis arribar serà benvingut. Ja sigui d’ànim, de crítica o de suggeriment. Gràcies per endavant. Web oficial: https://podcast.imasdeweb...
https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils
episode 32: S01 E32 - Kuwait és el país del món amb més mestres de primària per cada mil estudiants
Les dades següents les he extret de la base de dades d’accés públic de la UNESCO. T’he deixat l’enllaç a la descripció.
Abans d’entrar a veure aquest rànquing cal aclarir alguns detalls sobre la metodologia que he fet servir. Per començar, les dades de cada país són de diferents anys, al rang 2018-2022. A més, com he vist que hi pot haver variacions del 5 al 10% d’un any per al següent, el que he fet ha estat treballar amb la mitjana de les dues darreres dades de cada país. D’aquesta manera surt un valor més estable i més comparable.
Finalment, he analitzat només l’escolaritat que anomenem “primària”, o “elemental” a països anglosaxons, és a dir, la que va dels 5 als 11 o 12 anys.
Per cert, per analitzar la ràtio de professors per alumnes és més comú en la literatura pedagògica fer servir la mètrica de “equis alumnes per cada mestre”. L’ideal és que per cada mestre hi hagi menys alumnes assignats.
Tot i això, he preferit treballar amb la mètrica inversa: “x mestres per cada X alumnes”. Perquè així “més sigui millor”. És a dir, més mestres per alumne és una mica millor. I així els països més amunt en aquesta mètrica tenen un sistema educatiu més robust. És clar, òbviament hi ha altres elements, però almenys en aquest assumpte “més és millor”.
Et llegeixo el top 20 de major a menor, i després ho comentem: Kuwait, Grècia, Noruega, Cuba, Polònia, Hongria, Suïssa, Dinamarca, Geòrgia, Àustria, Bèlgica, Costa Rica, Estònia, Itàlia, Uruguai, Letònia, Països Baixos, Oman, Xipre, Dominica, Bulgària.
No t’ha sorprès que Kuwait estigués a dalt de tot? Ni més ni menys que 123 mestres per cada mil estudiants. O el que és el mateix: 8 alumnes per mestre! El darrer país del top és Bulgària amb 85 mestres per cada mil estudiants, és a dir, gairebé un 50% menys.
L’altra sorpresa és Cuba, que és a la quarta posició mundial !! amb 114 mestres per cada mil estudiants. Sabent això, ara entenc com és possible que Mèxic contractés metges cubans per treballar en territoris amb pocs metges mexicans “a mà”. Mèxic apareix a la posició 97, just a la meitat del rànquing, amb només 41 mestres per cada mil estudiants de primària… això és gairebé la tercera part que a Cuba.
Uruguai també està en un lloc molt honrós 15 del rànquing mundial, amb 87 mestres per cada mil estudiants.
Fora d’aquest top, trobem Espanya no tan avall, al lloc 30, amb 78 mestres de primària per cada mil estudiants. I l’excessivament elogiada en temes educatius Finlàndia, és més avall amb 75 mestres. I els Estats Units d’Amèrica apareix una mica més avall, al lloc 43 amb 69 mestres.
El més trist com sempre és que sota el rànquing mundial majoritàriament trobem països africans. Els 5 darrers són de major a menor: Txad, Tanzània, Angola, Moçambic, i República Centre Africana, amb entre 11 i 18 mestres per cada mil alumnes, és a dir, més de 55 alumnes per cada mestre.
I dic trist perquè entre l’últim i Kuwait hi ha deu vegades menys mestres de diferència, i sempre són països africans els que queden a la part inferior dels rànquings de desenvolupament.
Tunísia és l’excepció en aquest cas. Està a la posició 55, per sobre de Xile, França i Regne Unit.
Espero que aquest episodi t’hagi agradat més. Amb diferència és el que més temps m’ha portat a preparar-ho. He hagut de recollir i processar dades de dues taules de la UNESCO. Probablement farè un segon episodi analitzant aquestes mateixes dades per continent.
Font: http://data.uis.unesco.org
Música: Audionautix.com
Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva
Veu: Azure Speech Studio
Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:
https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils
Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:
https://t.me/datofils
També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:
https://youtube.com/@datofils
O a Facebook:
https://www.facebook.com/datofils